Ací us deixe una sèrie d'activitat diferents a les que ja tenim a la llibreta. Ànim i endavant!!!
Vicent Camps creà el poema número 6 a partir d'un poema de Federico García Lorca. Nosaltres farem el mateix, crearem el nostre propi poema sobre un tema qualsevol però a partir d'un dels poemes de Camps. A més a més, m'agradaria que n'escollireu un dels que més vos ha agradat i el posareu als comentaris.
Ja sabeu que el Clot de la lluna, era un lloc on queia l'aigua de reg, que esvarava dels camps i formava un toll molt gran, allí nadaven els xiquets de Xirivella quan no hi havia piscina, però el que ningú sap és el motiu pel qual li posaren aquest nom. A Vicent li agradaria que deixareu volar la imaginació i li explicareu quin seria per a vosaltres el motiu pel qual va rebre aquest nom. Així que ja ho sabeu, a pensar i que volen les vostres idees!!!
També seria molt interessant crear embarbussaments com els que teniu a la página 50.
18 comentaris:
Què bonic el blog! Estic contenta de participar altra vegada en un blog en valencià. Espere que tots els disfrutem.
Ací vos deixe el poema que més m'agradat, el poema 4:
Jo parle valencià
i no m'entens
tu parles àrab
i no t'entenc
tu em mires
als ulls
i jo t'entenc
jo t'agafe
de les mans
i m'entens
ens sobren
les paraules
i parlem.
Jo pense que al llibre li ha posat aquest nom perquè li agradaria molt veure la lluna reflectada en el clot de Xirivella, el seu poble. Me imagine a Vicent Camps escrivint un dels seus poemes al costat del clot mirant la lluna en l'aigua.
Estic treballant en el poema, ja vos el deixaré en un altre moment.
Fins després!
Uy!!Que sorpresa Nuria!!..ja estás per aÇi que ràpida la teua participació en el nou blogg,m'alegre moltisim...gràcies!!Esperaré el teu poema perqué estic segura estarà molt elaborat i m'agradara moltisim..
Ànim i endavant!!
Hola Esther magrada particitar en el teu blog.
El poema que mes m´agrada de "El Clot de la LLuna " es el seguent:
El meu veí
Alfons
és famós
per als que vivim
al barri
fa mobles
barats i bons
la meua veïna
Marina
és famosa
als amics
ens regala clavells
d´una clavellinera
preciosa
Alfons i Marina
famós i famosa
sense eixir
a la tele
quina cosa!
Fins un altra Esther!!!!
Molt bé Alfredo...!! Vaja,una sorpresa més..m'alegra molt vore la vostra colaboració e interés pel blog..,com le heu trobat???(ja me contareu demà)..ara falta que me poses el comentari de perquè ha sigut este el poema que has seleccionat,es a dir, el que més t'agradat de tots..
Ànim....i a escriure!!
A mi també m'agrada eixe poema. Ací vos deixe dos embarbussaments que m'he inventat a partir dels de Vicent Camps:
La muntanyeta d'Alberic
està enmuntanyada
el que la desenmuntanyade
bon desenmuntanyador serà.
Els núvols del cel
estan ennuvolats
el que les desennuvole
bon desenvolador serà.
Espere que vos agraden com els de Vicent Camps. Fins demà!
Abans he escrit desemuntanyada quan volia escriure desenmuntanye.
Les ulleres del la iaia són una canya dic en un poema, però vosaltres també ho sou, ja ho crec, quin grup més treballador i il.lusionat per la poesia. A mi també m'agrada molt el poema dels famosos i us he de dir que eixe poema el vaig crear, després que un xiquet em preguntara durante un recital : Vicent tu eres famós? i el poema vol ser una resposta a eixa pregunta i tant de bó que la gent que em vol em considere famós per coses semblants a les que el poema diu d'Alfons i Marina.
Besos de nit.
Aquest blog és molt bonic.Espere que tots comentem en totes les activitats del blog.
El poema que més m'agradat asigut aquest el 13:
¡Les ulleres
de la iaia
són una canya!
posa-te-les
i veuràs:
fum que no ofega
i foc que no crema
fam d'amistat
i fem reciclat
sac d'alegria
i suc d'esperança
guerra oblidada
i pau que no acaba
¡quina canya
vore el món
amb les ulleres
de la iaia!
Moltes gràcies ESTHER I JOANA
Ací vos deixe el poema que m'he inventat a partir del poema 8. Ja voreu el resultat:
Tinc por d'estar sol,
pèrdrem al bosc.
De no tindre amics
ni ser feliç.
Per tal d'evitar-ho
sommie amb una solució,
i pense que així
se'n va la por.
Imagine gent per amar
i el camí per a tornar.
Dibuixe als meus amics
que em fan sonreir.
També vull dir que he elegit el poema 4 com el meu preferit perque em recorda la gran aventura que vaig tindre en Estats Units quan jo tenia 6 anys i la meua germana 4 anys. Ens vam allotjar en la casa d'una família pareguda a la meua amb els xiquets de la mateixa edat. No ens enteniem perque parlavem diferents llengües que no sabiem, però ens ho vam passar molt bé sense utilitzar la llengua. Me he adonat que és més fàcil entendre's d'aquesta manera quan som menuts, perque quan creixem també augmenta la vergonya.
Fins després!
Hola ha tots a mi el poema que més m´ha agradat a sigut:
Tinc amics
i no tinc diners
Tinc amics
i no tinc joquets
Tinc amics
i no tinc Interner
Tinc joguets
Internet
diners
i moltes coses més
Quan
tinc amics!
He elegit aquest poema perquè tracta sobre la amistat i lo importants que son els amics i perquè es molt bonic i per cert m´ha agradat molt aquest llibre de Vicent Camps també tinc moltes ganes de que vinga aspere que vinga pronte i Joana ens ha dit que vingra el dia 29 d´aques més.
Adeu a tots
poema 11
valent
et vull
però
no agressiu
desoert
et vull
mes no
competitiu
per tot
motivat
i de no res
captiu
compromés
amb tot
i per tot
viu.
M'agradat perque les rimes son molt boniques.
Molt bé a tots!!continueu treballant...però Jordi pensé que voldries dir que té molta musicalitat perquè rimes no té..i el comentari l'has de justificar més..,vinga ànim!!!!!
Espere els vostres poemes...aÇi que aneu pensant que el cap de setmana es llarg....a pensar i a escriure!!!!!
Per cert Nùria,molt bònic...m'agradat moltíssim.!!..ès el moment de posar en pràctica la vostra imaginaçió!!
MIGUEL HERNÁNDEZ
Va nàixer a Orihuela , en una familia húmil.Deixa els estudis perquè tenia que ajudar en casa , a pesar que era molt bo en els estudis . Quan només tenia huit anys va escriure els primers versos, inclos d'amunt del llom de les cabres va escriure poemes i així demostra la seua alma poeta . Va tindre tres novies . Es va casar amb la d'Orihuela , que era Josefina . És translada a Madrid per a que és coneixeren les seues poesies .En Madrid va entrar amb el mon literari a través d'Alberti , Zambrano , Altolaguirre ... Ramón Sijé com era ric és el que va pagar el somni d'Hernández .Va tindre un fill per això va escriure el poema "Nanas de la Cebolla", que es un dels poemes més coneguts,i als 31 anys .I va cer encarselat per perdre la Guerra Civil Espanyola , perque anava de part dels pobres . Va ser un dels poetes més importants del segle
20.
Vicent Camps recitant a Miguel Hernandez:
Miguel hernandez va nàixer a Orihuela el 30 d'octubre de 1910. De xicotet va ser pastorde cabres,mes tart va anar al col·legii també va estudiar el baxillerat, va tindrer que deixar els estudis per ordre del seupare per dedicarse alramat, poc drespres curà elsestudis de dret i literatura.
Mentres atén elramat,escriu els seus primers poemes.Va formar part de la generació del 27 i del 36.
Manté una relació amb la pintora Maruja mallo.Al comensament de la Guerra Civil, se alistà en el ban republicà.En plena guerra se va escapar a Orihuela para casarse amb Josefina Manrresa.
Al acabar la guerra le detenen i el tancan en la presó, alli malalt de tuberculosisis va morir a l'infermeria el 28 de març del 1942 als 31 anys de d'edat.
Hola amics, ací vos deixe el meu comentari del recital que va fer Vicent Camps sobre la vida i obra de Miguel Hernández:
Miguel Hernández, de xicotet, va destacar al col·legi per la seua intel·ligència. Pero, prompte, li varen tindre que traure de l'escola els seus pares perque tenia treball a fer en casa. Miguel Hernández, ja estaba decidit a que anava a ser poeta i es va anar a Madrid, a vore si allí es podia dedicar a la poesia. En Madrid, la vida cambià molt per a ell i, a més a més, li feia falta vore a la seua novia Josefina.
En Madrid, conegué a dos xiques que li agradàven molt. Pero, es va arrepentir de haverse juntat amb elles.
Va decidir tornar a Orihuela, que és el poble on va nàixer, a vore a la seua novia Josefina i a casarse amb ella. Quan torna a Madrid, li condenen a mort perque ell era de la banda que havia perdut la guerra, pero, en canvi d'açò li condenen a la vida en la carcel. Allí, es posa mal i mòr, després d'haver escrit el poema "Las Nanas de la Cebolla" que anava dedicada a la seua novia Josefina i al seu fill.
Quan he escoltat aquesta història, m'ha paregut que la seua vida era molt complicada per a ell i, a més a més, que va ser molt curta i que ja no podem disfrutar de tants poemes com ell voldria haver escrit per a compartir amb tots nosaltres. També crec que els poemes que va escriure van ser i són molt bonics, i que seria interesant estudiar més sobre la seua vida i la seua obra.
Adèu a tots i fins el dilluns!!!
Publica un comentari a l'entrada